19
Cafè i cafeïna.
Tema: AlimentacióLa cafeïna:
Ja sigui al despertant-se al matí amb l’aroma d’un cafè acabat de moldre, acompanyant l´esmorzar amb una refrescant cola o relaxant-se a la nit bevent una tassa de te, cadascun d’aquests plaers diaris, sovint tenen un ingredient en comú: la cafeïna. Durant milers d’anys la gent ha gaudit d’aliments i begudes que contenen cafeïna. La cafeïna és un dels ingredients alimentosos més estudiats. Malgrat això, persisteixen les controvèrsies i les equivocacions sobre aquest component.
Antecedents històrics,
Un dia, en l’any 2.737 A. de C., l’emperador xinès Shen Nung es trobava bullint aigua prop d’un arbust, quan una de les seves fulles va caure dintre del recipient, creant així una beguda de meravellosa aroma i la primera tassa de te. El cafè es va originar a l’Àfrica aproximadament en el 575 D. de C. Els grans s’utilitzaven com moneda i es consumien com aliment. Ja en el segle XI, els àrabs preparaven begudes a base de cafè. I en el 1.519, els conquistadors del Nou Món van ser convidats, per l’Emperador asteca Moctezuma a provar una beguda a base de xocolata. Les primeres begudes amb gas i cafeïna es van crear al voltant del 1.880.
La cafeïna i la salut:
Durant les dues dècades passades, s’han realitzat molts estudis sobre la influència que té el consum de cafeïna en la salut. L’Administració d’Aliments i Drogues dels Estats Units (FDA) va incloure en 1.958 a la cafeïna en la categoria GRAS, o sigui, aliments generalment reconeguts com segurs. Un estudi més recent “no va trobar evidència que demostrés que l’ús de la cafeïna en les begudes carbonatades pogués transformar tals productes en perjudicials per a la salut.” L’AMA (Associació Mèdica dels Estats Units) té una posició similar respecte a la seguretat de la cafeïna, confirmant que qui begui te o cafè amb moderació no té perquè preocupar-se pel consum de cafeïna, mentre els seus altres hàbits de vida (dieta, consum d’alcohol) també siguin moderats. La majoria dels experts està d’acord a afirmar que la moderació i el sentit comú són les claus per a consumir aliments i begudes que continguin cafeïna. Es considera que un consum moderat de cafeïna, en una persona sana, és de aproximadament 300 mg, el que equival a 3 tasses de cafè, però això dependrà de cadascun i pot distribuir-se entre diverses begudes. Els consumidors amb certs problemes de salut, potser hagin de consultar als seu terapeuta abans de consumir cafeïna.
Sensibilitat,
La sensibilitat de cada persona davant a l’efecte de la cafeïna no és sempre igual: algunes persones poden beure diverses tasses de cafè, te o coles en el lapse d’una hora i no sentir cap efecte, mentre que unes altres poden presentar efectes estimulants després d’una sola tassa. La cafeïna no s’acumula en el torrent sanguini o en el cos, i en general, s’excreta a les poques hores d’haver estat ingerida. És possible que la cafeïna augmenti l’atenció en persones cansades, i millori el rendiment de certes tasques. Moltes persones senten que les begudes amb cafeïna poden ajudar-les a romandre desperts per a estudiar o treballar. La sensibilitat individual i la freqüència del consum determinen l’efecte que té la cafeïna en el somni. Les investigacions del Institut Nacional de la Salut (NIH) indiquen que no hi ha diferències en la tolerància a la cafeïna entre nens i adults. Els estudis han demostrat que els aliments i begudes que contenen cafeïna no tenen efecte sobre la hiperactivitat ni tampoc, sobre el període de temps que els nens paren atenció. Els pares han d’aplicar el sentit comú per a decidir quina quantitat d’aliments o begudes amb cafeïna li donen als seus fills, tal com succeïx amb qualsevol altre aliment.
Embaràs,
La FDA ha establert que la cafeïna no afecta de manera adversa la reproducció humana, a pesar que l’agència continua aconsellant a les embarassades consumir cafeïna amb moderació. En tres estudis importants que van incloure a més de 15.000 dones no es van trobar defectes de naixença associats amb el consum de cafeïna, ni tan sols entre les dones que prenien molt cafè. D’igual manera, altres estudis sobre humans continuen sostenint la conclusió de que el consum moderat de cafeïna no predisposa a les mares embarassades a avortaments espontanis o parts prematurs, ni tampoc a donar a llum a nadons amb baix pes. Alguns estudis semblen indicar que nivells alts en el consum de cafeïna podrien alentir la concepció, encara que tals troballes no són concloents i, sovint són inconsistents quan es prenen en compte altres variables en els estils de vida. Les investigacions del Centre per al control i la prevenció de les malalties, de la Facultat de Medicina d’Harvard i de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, estableixen que el consum moderat de cafeïna no reduïx les possibilitats de les dones de quedar embarassades.
Quins productes contenen cafeïna?
La cafeïna és una substància natural que es troba en les fulles i llavors o fruits de més de 60 plantes. Els grans de cafè i de cacau, les nous de cola i les fulles de te, s’utilitzen per a elaborar begudes tals com el cafè, el te, begudes de cola i xocolata. La cafeïna s’usa com saboritzant en una varietat de begudes. Es troba doncs bàsicament en el cafè, te, xocolata, begudes de cola, begudes energètiques i totes les seves variants. La cafeïna no ajuda a ‘fer desaparèixer’ els efectes de l’excessiu consum de begudes alcohòliques.
Càncer,
En el 1.986, la revista del National Cancer Institute va publicar un estudi realitzat en 16.600 individus, les conclusions del qual establia que no existia cap relació entre el consum de cafè i el risc de contreure càncer. Recentment, la International Agency for Research on Cancer també va arribar a la conclusió de que les dades no relacionen el consum de cafeïna amb el càncer en els éssers humans. D’acord amb la American Cancer Society, “La informació disponible no requereix emetre una recomanació en contra de l’ús moderat del cafè. No existeix cap indicatiu de que la cafeïna, que és un component natural del cafè i del te, representi un factor de risc de contreure càncer.”
Addicció i dependència,
La paraula ‘addicció’ és un terme antic que significa simplement ser devot o estar habituat a una pràctica. Les persones que diuen ser ‘addictes’ a la cafeïna empren el terme sense altres connotacions, el mateix que si diguessin que són ‘addictes’ a la xocolata, a córrer, a treballar o a veure televisió. D’acord amb l’Organització Mundial de la Salut, ‘No existeix cap tipus d’evidència que indiqui que l’ús de la cafeïna sigui ni remotament comparable a les conseqüències físiques i socials que s’associen amb l’addicció a les drogues perilloses.’ Alguns individus extremadament sensibles poden experimentar efectes lleus, encara que temporals, com per exemple, mals de cap, ansietat i irritabilitat quan alteren el seu consum diari de manera ràpida i substancial. Els experts mèdics coincideixen a afirmar que qualsevol trastorn causat per la suspensió sobtada del consum de la cafeïna pot evitar-se disminuint progressivament el seu consum al llarg de diversos dies.
Osteoporosis,
Les investigacions han demostrat que el consum de cafeïna no representa un factor de risc significatiu en la osteoporosis, especialment en aquelles dones que consumeixen dosis apropiades de calci. En el 1.994, assessors del Institut Nacional de Salut (NIH) van arribar a la conclusió que el consum de cafeïna no afecta l’absorció/excreció de calci de manera significativa. Molts dels estudis que s’han desenvolupat fins a la data no estableixen cap vincle entre el consum moderat de la cafeïna amb la densitat òssia i el contingut de minerals en les dones que incorporen calci en les seves dietes.
Malalties cardiovasculars,
Un informe del National Research Council sobre la Dieta i la Salut, indica que “l’evidència que vincula el consum de cafè amb el risc de desenvolupar malalties de les artèries coronàries… és feble i inconsistent.” En el 1.989, un informe publicat pel prestigiós Framingham Heart Study va examinar totes les relacions potencials entre el consum de cafeïna i les malalties cardiovasculars, i no va detectar efectes nocius en el consum de cafè. Un estudi posterior de la Universitat d’Harvard va confirmar aquest informe, i va arribar a la conclusió que el consum de cafeïna no augmenta significativament el risc de desenvolupar malalties coronàries o apoplexia. La cafeïna no causa hipertensió crònica ni tampoc un augment persistent en la pressió sanguínia. Aquelles persones que són més sensibles a l’efecte de la cafeïna poden experimentar un augment breu en la pressió sanguínia, que no dura més d’unes hores. Els estudis demostren que qualsevol augment en la pressió sanguínia és moderat i molt menor que el que s’experimenta quan es pugen escales. No obstant això, és aconsellable que les persones hipertenses consultin als seus terapeutes sobre aquest tema. S´ha de vigilar si es prenen antidepressius, doncs pot causar crisis d´hipertensió i si es prenen tranquil·litzants en redueix molt l´efecte sedant, per tant n´es contraindicat totalment.
SEMPRE PARLEM DE CONSUMS MODERATS