La sexualitat ocupa gran part de l’interès de la societat, cada vegada hi ha més llibres de divulgació, científica i no tant. Les revistes, programes televisius i radiofònics segueixen insistint amb el punt G, la major efectivitat en la consecució del tan esmentat plaer, com aconseguir ereccions prolongades i orgasmes múltiples. L’edat d’iniciació sexual és cada vegada menor, és a dir, més precoç. El sexe alhora que és tan important, ha perdut del tot el valor i el sentit. No té transcendència tenir una relació amb un altre, sol ser part d’una sortida, o d’un programa. També hi ha parelles que s’estimen i, tot i així, el desig es va apagant amb els anys. I uns consulten, altres es resignen, altres busquen alternatives externes a la seva relació, ……..

Què és el que està passant a Occident?

Estem al vell mig d’una etapa de crisi, la caiguda dels principis que van regir per a les relacions des de la dècada del ’60. Ni tan sols el rebrot de l’espiritualitat va poder donar una sortida a aquest problema, ja que el moviment New Age també va ser devorat pel consum i actualment ens trobem plenament amb el seu propi shopping. Llavors s’inunden les llibreries i la resta de mitjans, amb informació sobre el Tantra, com una nova panacea. Sens dubte ens anem acostant a alguna cosa, però no s’està tenint en compte que hi ha profunds nusos a deslligar, que hi ha una humanitat confosa en el propòsit de la seva existència, així com en allò que dóna lloc a una relació de parella.
La majoria de les persones es vincula amb un altre, perquè li doni satisfacció, perquè l’ompli o completi la seva meitat errant. El buit existencial del que tants filòsofs s’han adonat, “ha de ser omplert”. L’experiència demostra més tard o més d’hora que aquest camí, així recorregut, no arriba al resultat desitjat, anhelat fins i tot com “una garantia de”.

Un dels problemes, és, justament, la recerca de garanties, veiem que fins i tot ens les ofereixen quan realitzem una compra. Aquesta recerca, així, suggereix més aviat un intent d’anul·lació del buit, de la incertesa, del misteri, és a dir, de l’aventura d’estar vius.
I, què ens convida a viure la sexualitat sinó és, en principi, la VIDA? Justament la Vida prové d’una trobada sexual. Bert Hellinger diu fins i tot que és més important que l’Amor, ja que pot generar conseqüències, una altra vida, que un amor no consumat no té.
Tota la divulgació científica d’aquests temps intenta arrasar amb els misteris, i el sexe és misteriós encara. No n’hi ha prou amb tota la bibliografia existent per revelar a qui no ho viu, el secret entranyable que tanca.
El sexe, en el seu veritable sentit, és sagrat. Així com ho és la veritable unió d’un home i una dona. No hi ha lloc al món on no es ritualitzi. Els casaments s’acompanyen amb una cerimònia a cada racó del planeta, reconeixent un lloc a alguna cosa més que intervé en la trobada, i a la gran importància que té en aquest acte. La unió, la trobada entre mascle i femella genera energia. No hi ha creació en l’Univers, que no sigui duta a terme sense aquesta generació. L’electricitat, que és el màxim exponent amb què comptem per evidenciar-ho, ens ho demostra cada dia. No hi hauria energia, no hauria LLUM si no hagués aquest lligam.
També el sistema nerviós és elèctric. La vibració que sentim en el nostre cos, també és electricitat. Estem llavors fent al·lusió a una font infinita de vibració. Aquesta vibració és l’Amor.

Segurament el sentit d’una trobada sexual entre dos gèneres, està oferint, cada vegada, l’oportunitat de fregar la creació, almenys, d’unir-se a aquesta magnificència que és el context més gran del qual tots formem part. Per això, buscar una satisfacció, el plaer, és només un succedani que, l’únic que provocarà, és, a la llarga, l’efecte contrari.
En principi, l’anar darrere d’un efecte o un resultat, com, per exemple els orgasmes, és absolutament al revés del sentit que té una trobada amorosa. Esdevenir Amor.  Ser.  Si s’és, s’és Amor.

La sexualitat és sagrada, tots dos participants es consagren a l’Amor. Es deixen moure pel moviment. Encara que la relació no sigui estable, és un acte de consagració. Quan això no és així, es produeixen serioses alteracions de conducta, a la llarga, addiccions a vincles o al sexe, i ansietats generalitzades. Podríem pensar que aquest és l’origen de la insatisfacció regnant en la majoria de les persones. La manca de plenitud, prové en principi, de no estar plenament, present, amb els sentits expandits i el Sentit despert, en el moment de més intimitat, compartint el significat de la nuesa amb l’altre.
També és notori com s’inhibeix el funcionament del sistema nerviós, ja que s’adorm i inutilitza un circuit complet de circulació. Quan estem remesos només al plaer, ens movem dins d’un petit circuit que és l’anomenat Percepció/Motor, circuit tancat, que, en rebre cert tipus d’estímuls o ganes, s’orienta cap a la descàrrega de aquesta suma que anomenem desig, la acumulació és viscuda com com a anti-plaer. La descàrrega és motora, és a dir amb la motricitat, l’acció que porta cap a la descàrrega. La persona queda subordinada als sentits, guiada per certs enganys que són particulars o comuns, siguin la bellesa exterior, un tipus de fragància, un gust. Els sentits manen. Volen, busquen el seu objecte, es satisfan, fins a nou avís, que serà aviat, us ho asseguro. Aquest és un circuit de repetició senzill: càrrega, acumulació, i descàrrega.
En canvi, si s’activa un altre tipus de contacte entre dues persones, s’irradia el desig cap a tot el cos, i es manté el propòsit de donar i rebre Amor, de conèixer, de lliurar-se, obrir-se, un a l’altre i rebre l’altre en un, el sistema nerviós funciona al complet, s’obre una autèntica fàbrica de generació d’energia. El gran circuit. Activar aquesta circulació implica no només retirar-se del carreró sense sortida, sinó posar en marxa la veritable capacitat evolutiva que té cada ésser humà, guardada en els plecs de la informació genètica, obrir la creativitat i la intel·ligència. Els sentits no són els amos, sinó que hi treballa l’Ésser en ells, i aquests s’expandeixen. El circuit gran està en funcionament. S’està en sintonia amb una força major.

La sexualitat sagrada és una meditació, és una pràctica i alhora ens il·lumina sobre el Gran Misteri. Per accedir-hi, però, no n’hi ha prou amb voler-ho. És indispensable reconèixer que cal desmuntar un conjunt d’hàbits, que inclou el sistema de conceptes amb què veiem el món, l’Amor, el sexe, l’Home, la Dona, el per a què estem vius. Alhora, en aquest reconeixement, està implicada la necessitat d’accedir des d’un nivell terapèutic a curar el tancament en què ens trobem.
Jo no puc prometre que es tindrà una satisfacció garantida, però sí que puc suggerir aquesta pràctica com la via real per desmuntar circuits de repetició, per accedir al Creador. La Divinitat no és una idea que queda allà dalt i lluny, i menys encara lluny del cos.
Aquesta modalitat acosta als amants entre si, facilita la veritable connexió, la comunió en cos i ànima. Tot això, re-connecta l’Ésser humà amb el poder, ja que és una clau que està replegada com l’arbre en la seva llavor. Segurament, si revisem la història, ens trobarem ràpidament amb el per a què d’aïllar del sentit sagrat de la sexualitat, abans per la repressió, avui, pel desmèrit i l’ús: mai va ser “convenient” que les persones registrin el seu propi poder i el poder de lo Creatiu. Que un ésser estigui connectat amb la Divinitat, amb la seva essència, el fa menys manejable, se li poden vendre menys articles. Una persona plena, no compra de més. Ni es deixa dirigir així només perquè si.

Aquesta és una invitació a revisar quant d’utilitarisme i confiança condueix la nostra vida, com d’allunyats estem de l’essència de la Vida si pensem que una relació sexual, “ens ha de donar alguna cosa, o ha de tenir un resultat definit”.
Quan es busca un objectiu, es perd l’Amor, se li vol extreure alguna cosa per a un mateix. I es perd la línia subjugant que cada vegada ens fa recórrer diferents camins. També es perd el desig. Ja que la força eròtica, sense Amor, es consumeix en el temps. El desig és viu quan sostenim el Misteri, és a dir, el NO Sé
L’orgasme, llavors, deixa de ser un objectiu, hi es converteix, quan passa, en un viatge fora de les coordenades de l’espai i del temps, el control es fon i s’esdevé l’Amor, és a dir, el fluir amb els ritmes de l’Univers. Cada vegada succeeix un big-bang que dóna lloc a una nova creació. Perquè això passi, només és possible, si s’habilita el circuit complet en el sistema nerviós, ja que el circuit petit no inclou viatges espacials. Per això, consagrar-nos és la clau.