Els Olis Essencials són essències vegetals naturals, volàtils, obtingudes per destil·lació mitjançant arrossegament amb vapor de determinades parts de les plantes, com poden ser: flors, fulles, escorces, baies o arrels. Són coneguts i utilitzats per les seves propietats aromàtiques des de els albors de l’humanitat, i tenen innumerables virtuts que fan que s’utilitzin a la higiene,  a la dietètica i a la cosmètica.

Les seves aplicacions es poden fer per dos camins:

1) Us intern: Unes gotes barrejades amb mel, sobre un terròs de sucre o dissoltes en qualsevol líquid segons les indicacions donades per cada tipus de planta.

2) Per us extern: a) en friccions, de manera pura o diluïda, segons els consells donats per cada tipus de planta, sobre les parts del cos a tractar (articulacions, llagues, ferides, etc.). b) en inhalacions. c) en pomades. d) en banys. e) en aplicacions sobre compreses, embegudes en olis essencials, sobre les diferents parts del cos.

1) Alfàbrega: en castellà Basílico, nom científic: Ocinum basilicum L.

Essència de color grogenc, fa una olor molt aromàtica anàloga al estragó, te un sabor càlid.

Propietats: 1) Tònic i estimulant del sistema nerviós. 2) Antiespasmòdic respiratori i intestinal. 3) Afrodisíac. 4) Antisèptic extern i tònic de la pell.

Us intern: de 5-6 gotes 2 a 3 vegades al dia. Fatiga general, astènia, angoixa, ansietat, migranya i pèrdua de memòria. Accessos de tos, asma, tos ferina. Cremors d’estómac, espasmes gàstrics. Impotència.

Us extern: en aplicacions. Contra les berrugues.

Us cosmètic: Massatges i friccions tonificants i anticontractives per a tota classe de cures de la pell.

2) Anís verd: en castellà Anis verde, nom científic: Pimpinella anisum L.

Propietats: 1) Expectorant. 2) Estomacal, carminatiu, antiespasmòdic. 3) Lactífer. 4) Regula les funcions menstruals. 5) Digestiu o excitant estomacal.

Us intern: de 5-6 gotes 2 a 3 vegades al dia: inflors de ventre, dispèpsies flatulentes, colitis, tos, equimosis, diarrees pestilents, flats.

Us extern: Locions: en les mamelles per estimular la secreció de llet. Compreses: en el pit per calmar la tos. Cataplasmes: en l’estómac per reduir les inflors.

3) Boldo: en castellà Boldo, nom científic: Poemus Boldus L.

Propietats: Colagog, estimulant de la digestió i de la secreció biliar, diürètic.

Us intern: Dues gotes cada 12 hores tenen un efecte diürètic, millorant la digestió, sobre tot en aquells casos en que s’associa a insuficiències hepàtiques i disquinèsies biliars. Te un notable efecte contra els càlculs biliars.

4) Cajeput: en castellà Cajeput, nom científic: Melaleuca leucadendron L.

Essència entre groga i verdosa de olor camforada  i gust a la vegada ardent i fred.

Propietats: 1) Fa suar. 2) Parasiticida intestinal. 3) Antisèptic de les vies urinàries. 4) Antisèptic pulmonar. 5) Antireumàtic. 6) Antisèptic extern.

Us intern: de 5 a 10 gotes al migdia i a la nit. Grip, diarrees i paràsits intestinals, amebiasis, tenia, afeccions febrils. Cistitis, colibacil·losois. Pneumònia, tuberculosi.

Us extern: en friccions. En el reumatisme, la gota i les afeccions pulmonars (friccions a nivell dels costats). En certes dermatosis, èczemes. En inhalacions: en les grips i catarros (encostipats).

5) Camamilla: en castellà Manzanilla, nom científic: Matricaria chamomilla L.

Essència de color blau que sovint tira a verd.

Propietats: 1) Tònic i antiespasmòdic de les vies digestives. 2) Febrífug i tònic en les afeccions víriques i microbianes per augmentar les defenses del organisme. 3) Emenagog (facilita les regles). 4) Antiàlgic. 5) Dissolvent de les aglomeracions de greix. 6) Antirreumàtic.

Us intern: de 2 a 4 gotes al migdia i ala nit. Atonies digestives i afeccions intestinals. Regles difícils i doloroses, rejuveniment. Reumatisme i àlgies lumbars. Afeccions pulmonars, tuberculosi, pneumònia i grip.

Us extern: en friccions. Reumatismes, artritis. Banys tònics i estimulants.

Us cosmètic:  friccions o en massatges per fer desaperèixer les plaques cel·lulítiques. En friccions capilars, aclareix els cabells castanys i torna més rossos als cabells rossos.

6) Canyella: en castellà Canela,