La contaminació amb dioxines de pinsos, ous, gallines i porcs a Alemanya torna a posar en dubte la seguretat alimentària. Les dioxines són compostos químics que absorbim a través de l’alimentació. Una alta concentració provoca problemes de reproducció, de desenvolupament i càncer.

La contaminació a Alemanya d’ous, carn de gallina i ara també de porc , amb altes concentracions de dioxines, ha tornat a posar de relleu la vulnerabilitat de la cadena de seguretat alimentària. Des de que el passat dia 3 de gener esclatés la crisi de les dioxines, per la utlització de greixos per a ús industrial en l’elaboració de pinso animal, s’han tancat gairebé 5.000 explotacions agropecuàries al país, s’ha sacrificat a milers d’animals i el escàndol ha creuat fronteres amb França, Holanda i Dinamarca. Però, què són les dioxines? ¿Representen un perill per a la salut? Què està fent Espanya sobre això?

Què són les dioxines? D’on sorgeixen?

Les dioxines són un grup d’uns 200 compostos químics contaminants. Es troben en el medi ambient de tot el món, encara que amb més concentració en els països desenvolupats. Tendeixen a acumular-se en el teixit gras dels animals. Són preocupants pel seu elevat potencial tòxic i cancerígen o carcinogen.

Les dioxines poden produir-se en processos naturals com les erupcions volcàniques i els incendis forestals, però són fonamentalment subproductes dels processos industrials. És a dir, no es creen conscientment, sinó que són residus. La incineració descontrolada de residus sol ser la principal causa. El fum del tabac també les conté, encara que en baixos nivells i la combinació del forn microones, aliments i envasos de plàstic també.

Com arriben al cos humà?

Més del 90% de l’exposició humana es produeix per mitjà dels aliments, en particular pels productes carnis i lactis, peixos i mariscs.

Quins són els símptomes d’una intoxicació?

L’exposició breu de l’ésser humà a altes concentracions de dioxines pot causar erupcions cutànies, així com alteracions funcionals hepàtiques. La cara de l’ex president ucraïnès Victor Yshchenko és un clar exemple de l’efecte d’un enverinament per dioxines.

Quins són els efectes a llarg termini per a la salut?

L’exposició perllongada s’ha relacionat amb alteracions immunitàries, del sistema nerviós, del desenvolupament, del sistema endocrí i de la funció resproductora. El fetus és particularment sensible a les dioxines i l’exposició crònica s’ha comprovat que causa diversos tipus de càncer.

Quin és l’origen de la contaminació a Alemanya?

L’origen del problema està en la contaminació dels pinsos. Les granges afectades van comprar un pinso que per a la seva fabricació es va utilitzar greixos que havien de servir per a producció industrial però no per a l’alimentació animal. Aquests greixos, d’origen animal d’escorxadors, contenien dioxines que han tornat ara a la cadena alimentària.

Hi ha antecedents a aquesta crisi de les dioxines a Alemanya?

El 1999 es van detectar altes concentracions de dioxines en aus de corral i ous procedents de Bèlgica. L’origen estava també en els pinsos contaminats per oli industrial de rebuig que havia estat utilitzat de forma il·legal. El 2004 es va detectar a Holanda llet amb dioxines, l’origen estava en una argila utilitzada per a la producció de pinsos. Dos anys més tard també Holanda va trobar traces d’aquests compostos químics en pinsos animals. A finals del 2008, Irlanda va retirar del mercat moltes tones de carn de porc i productes porcins, perquè es va detectar que contenien fins a 200 vegades més dioxines del límit d’innocuïtat prescrit.

Què fa Espanya per evitar la ‘crisi de les dioxines alemanyes’?

En un comunicat oficial, Sanitat descarta -fins al moment ia la vista de la informació disponible-l a distribució de productes alimentaris i pinsos potencialment contaminats al nostre territori nacional.

De forma general, un control estricte dels processos industrials és el més útil per limitar la formació de les dioxines, segons l’OMS. Espanya realitza controls “continus” de qualitat en la cadena alimentària i hi ha diverses lleis que fixen els màxims de dioxines en els aliments -osigui que haver-n’hi han-. “El risc zero en alimentació, no existeix”, asseguren a l’agència de seguretat alimentària.

De tota manera, i davant la crisi alemanya, el comitè permanent de vigilància de la cadena alimentària estudia aquest dimecres si s’instauren controls addicionals a la producció de pinso per a animals ¡¡¡¡menys mal!!!!.

Què pot fer el consumidor per reduir el risc d’exposició?

La eliminiación del greix de la carn i el consum de productes lactis amb baix contingut gras poden reduir l’eliminació de dioxines, segons l’OMS. Però la millor manera és comprar aliments ecològics, evitar els aliments socarrimats i no utilitzar -per res- el microones.