La balanitis és una inflamació del gland -fava-, bastant freqüent que es pot produir per diferents causes, que provoquen la irritació d’aquesta part del penis. Molt sovint, pot ser causada o evolucionar cap a una candidiasi. En qualsevol cas, la correcta higiene i mantenir la zona seca és fonamental per al seu tractament i recuperació.

La majoria dels casos de balanitis no són d’etiologia venèria. La balanitis candidiàsica -candidiasi genital masculina- es caracteritza clínicament per un eritema i edema de gland i prepuci, formant una placa de marges definits i concrets, amb un collaret descamatiu perifèric i petites pàpules o pústules circumdants. En pacients no circumcidats pot haver-hi acumulació de supuració blanquinosa sobre la placa i en el solc balanoprepucial.

Quan afecta el prepuci s’observa eritema, edema, i fissures longitudinals en la vora lliure d’aquest. El quadre sol ser agut i auto-limitat, encara que en ocasions és recidivant, especialment si la parella sexual és portadora de càndides. En pacients diabètics pot seguir una evolució més tòrpida. El diagnòstic es confirma mitjançant KOH i cultiu en Sabourau de l’exsudat del solc balanoprepucial.

Si bé, habitualment les balanitis són lleus i responen al tractament que elimina les causes d’irritació, mantenint la zona seca i higienitzada, en ocasions, pot ser necessari consultar al naturòpata, si l’evolució no és favorable, perquè indiqui la terapèutica adequada. En qualsevol cas, la higiene és fonamental per al tractament i recuperació, encara que es recomana usar per a aquesta, només sabons neutres. A més, els banys amb infusions de camamilla, o de farigola amb unes gotes d’oli del arbre del te, poden millorar notablement, els quadres lleus, que remetran al poc temps si es tracta la candidiasi a nivell intestinal i s’evita el contagi amb la parella.

Moltes dones que presenten quadres de càndides vaginals recurrents, que han seguit estrictament el protocol de dieta amb antifúngics que els hi he marcat i que no hi ha manera de que acabin de fer net, tenen com a font de contaminació la seva parella sexual.

Així doncs, si mireu els fòrums a la xarxa o teniu comunicació amb dones afectades de candidiasi -sobre tot amb afectació vaginal important-, veureu que n’hi ha que fa anys -de vegades 6 ó 7- que arrosseguen el problema. Moltes arriben a patir extremadament per les molèsties que els ocasionen les picors, les inflamacions i les cremors que senten a la vagina a més de patir un flux constant blanquinós i amb grumolls. Totes elles a més perden la libido i deixen l’activitat sexual per culpa de les infeccions.

Importantíssim doncs, que qualsevol persona que tingui problemes de candidiasi -sigui home o dona- tingui en compte el estat de la seva parella. Si no un problema prou feixuc de portar i tractar es pot eternitzar i amargar -literalment- la vida a la o les persones que en pateixen.