Ets sent pitjor abans de sentir-te millor? Quina és la reacció de Herxheimer? Cal explicar que quan es comença un protocol per eliminar la candidiasi es noten millories, doncs estem debilitant o atacant als hostes que han crescut amb desmesura i ens han colonitzat en excés, però també hi han moments i símptomes desagradables semblants a les crisis curatives que en el cas de la candidiasi es diuen Síndrome de Herxheimer.

La reacció de Herxheimer és una reacció del sistema immune a les toxines (endotoxines) que s’alliberen quan una gran quantitat d’agents patògens estan sent exterminats, i el cos no elimina les toxines amb la suficient rapidesa. En poques paraules, és una reacció que passa quan el cos és desintoxicat i les toxines alliberades o empitjoren els símptomes a tractar o creen els seus propis símptomes. L’important a destacar és que els símptomes d’empitjorament no indiquen el fracàs del tractament en qüestió, de fet, en general tot el contrari, ens indiquen que anem per el bon camí.

Tècnicament es coneix com la reacció de Jarisch-Herxheimer, aquest síndrome té molts noms, incloent JHR, l’efecte de Herxheimer, la resposta de Herxheimer, una reacció Herx, Herx o Herks. La terminologia més comú és la reacció de Herxheimer. També es refereix sovint com a una crisi de curació, o una reacció de desintoxicació.

La reacció de Herxheimer és de curt termini (de dies a un parell de setmanes), és la reacció de desintoxicació de l’organisme. A mesura que el cos es desintoxica, no és estrany experimentar símptomes de grip com mal de cap, dolors musculars i articulars, malestar general, mal de coll, problemes articulars, sudoració, calfreds, nàusees o altres símptomes.

Això és normal – la reacció indica que els paràsits, fongs, virus, bacteris o altres patògens estan sent efectivament morts- i fins i tot saludable. El problema amb la reacció de Herxheimer és que la gent deixi de prendre el suplement o medicament que està causant la reacció, i així interrompre el tractament mateix que els està ajudant a millorar. Encara que l’experiència no els fan sentir particularment bé, la reacció de Herxheimer és realment un senyal que la curació es porta a terme.

Història

El fenomen va ser descrit per primera vegada per Adolf Jarisch (1860-1902) a Viena, Àustria, i uns anys més tard per Karl Herxheimer (1861-1942), que treballava a Frankfurt, Alemanya. Tots dos metges van ser dermatòlegs, especialistes sobre tot en el tractament de les lesions sifilítiques de la pell. Es van adonar que en la resposta al tractament, molts pacients van desenvolupar febre, no només, la transpiració, la sudoració nocturna, nàusees i vòmits, però les seves lesions a la pell es van fer més gran i més inflamades abans de establir-se la curació. Curiosament, van trobar que els que tenien la majoria de les reaccions extremes es curaven millor i més ràpid. El pacient podria patir la reacció durant 2-3 dies, però després es resolien les seves lesions.

Com hem dit la reacció de Herxheimer és causada per l’alliberament de substàncies químiques tòxiques (endotoxines) de les parets cel·lulars dels bacteris que es moren a causa d’un tractament eficaç. La reacció de Herxheimer és ben coneguda en els cercles terapèutics i certament no és confinada al món de la medicina natural o complementària.

En l’estudi dels informes de Clients que estan en el tractament de la candidiasis trobo que, . . . Sense excepció,  estan millorant encara que es presentin períodes d’agreujament dels seus símptomes com una aparent resposta directa als antifúngics. En altres paraules, aquests Clients diuen que algunes vegades pensen que el seu tractament els fa sentir molt pitjor abans que experimentin símptomes d’alleujament. Aquest fenomen es coneix com la reacció que és causada quan es lesionen o maten bacteris i s’alliberen les seves endotoxines a la sang i als teixits d’una manera més ràpida que el cos pugui gestionar-les còmodament. . . . Això provoca una resposta inflamatòria exagerada i sobtada. . . . En els Clients amb candidiasis, la reacció de Herxheimer sembla ser un indicador valuós de que un antifúngic arriba al seu destí. Cal dir que els símptomes d’aquest síndrome a vegades apareixen i a vegades no. El fet de que no apareguin no vol dir que no es faci feina, però en el cas d’aparèixer s’accepten com el preu que s’ha de pagar per obtenir uns resultats gratificants d’una evidència tangible de l’eliminació de bacteris.

Les reaccions de Herxheimer poden passar quan el cos s’adapta al procés de mortaldat i respon a la major càrrega en el sistema limfàtic  en particular en els casos de malalties sistèmiques i malalties cròniques i / o infeccions greus-.

Les reaccions de Herxheimer més comuns són:

.- Mal de cap.

.- Símptomes de grip -malestar general-.

.- Picors i erupcions.

.- Cansament important.

.- Dolors articulars.

En general, la reacció dura uns pocs dies. En casos més severs, les reaccions poden durar una setmana o més.

En la majoria dels casos, la reacció tendeix a ser lleu i amb prou feines perceptible, però hi ha excepcions, particularment en els casos d’infecció severa. Certes condicions, com l’esclerosi múltiple, malaltia de Lyme i altres malalties infeccioses poden generar reaccions notables de Herx quan agents patògens causants de malalties són destruïts.

Les reaccions varien àmpliament, depenent de molts factors, incloent la salut general de l’individu, la malaltia que pateix, el grau de toxicitat que hi ha al cos, i el suport del cos que proporciona en l’eliminació de les toxines més ràpidament possible.

Aclariment

La gravetat de la reacció és sovint un indicador de fins a quin punt la toxicitat que hi havia al cos en començar i és un indicador de l’eficàcia del tractament. En realitat, és un senyal que el cos s’està restaurant per a la bona salut.

Terminis

Hi ha diferents dades sobre el temps d’una reacció de Herxheimer. Algunes dades indiquen que en general passa entre quatre i 24 hores des de l’inici del tractament. Altres assenyalen que entre el dia 3 i dia 5 d’un programa de tractament és sovint quan la reacció és més notable. El que sembla ser més precís és que els temps de reacció  -i de fet si hi haurà cap reacció o no- són estrictament dependents de la persona a tractar. La durada de la reacció també varia àmpliament, des d’una hora o un parell d’hores a dies o fins i tot una setmana.

Què fer en cas d’una reacció de Herxheimer

Si la reacció és prou suau que es pot portar sense molèstia greu, el millor és continuar amb el tractament i ajudar al cos a eliminar les toxines tan ràpid i tan a fons com sigui possible.

Si la reacció és massa severa, sempre cal comunicar-m’ho per decidir si reduir la dosi o freqüència d’ús pot ser útil en la disminució dels símptomes, però permetent que el procés de curació pugui continuar. De vegades, detenint la toma d’antifúngics un dia o dos i després tornar a començar amb una dosi menor pot permetre un ràpid alleujament.

La millor ajuda per al cos és beure molta aigua desmineralitzada (Bezoya), 2 litres mínim al dia.

Altres suggeriments inclouen:

.- Banys d’aire i de sol diaris.

.- Minimitzar l’exercici durant al període de desintoxicació.

.- Descansar el màxim possible.

.- Mantenir els òrgans d’eliminació (els intestins, els pulmons, la pell, els ronyons, la limfa) en perfecte funcionament.

.- Mantenir una dieta relativament pura durant el període de desintoxicació perquè el cos no es carregui amb productes químics addicionals i toxines per eliminar, al mateix temps que ja està treballant dur.

.- Addició de llimona a l’aigua, entre 2 i 3 vegades al dia.

.- Prendre al matí en dejú una cullerada d’oli d’oliva de primera premsada en fred.

.- Prendre banys de mar, sal io banys de vapor i saunes.

.- Prendre infusions de roiboss com a antihistamínic natural per les erupcions cutànies.

Conclusió

El consell més important en relació amb la reacció de Herxheimer és “suportar el procés”. La reacció sol ser més d’uns pocs dies i val la pena la neteja i els resultats de la curació.

Jo sincerament crec que és un peatge que el cos ha de pagar per treure’s de sobre les toxines produïdes per la detoxificació d’ell mateix.